Cossetània

Sinopsi

—Mona! —Mico!

—Diuen que el genoma humà, genoma humà, genoma humà,

és pràcticament igual que el d’un cert animal.

—Jo també ho he sentit prou bé, sentit prou bé, sentit prou bé,

que som quasi idèntics a un pobre ximpanzé! Vols dir que això pot ser?

Mones, mones, mones, mones, mones, mones, mones...

 

(De “Money, money”, Cabaret, adaptació de Lloll Bertran)

 

Quin món de mones! va ser el títol del programa de cap de setmana de Lloll Bertran a Catalunya Ràdio. Un xou humorístic i satíric —líder absolut d’audiència en la seva franja horària: els diumenges d’una a dues del migdia— i on la Lloll, a més a més d’interpretar-hi els seus personatges, de fer-hi entrevistes i de parlar amb els oients, hi cantava cançons conegudes amb la lletra adaptada, d’una manera enginyosa i divertida, al tema de cada setmana. 

Celdoni Fonoll hi llegia els seus versos, normalment irònics, molts dels quals foren escrits expressament per al programa.

Aquest llibre conté quaranta lletres de cançons —hi descobrireu una excel·lent Lloll lletrista— i cinquanta poemes que es van cantar i llegir a Quin món de mones!, des de l’11 de setembre del 2004 fins al 7 de gener del 2006.

 

 

Quin món de mones, amics!

clergues, polítics, cacics,

militars, jutges, grans rics

i mediàtics de mals tics,

ens fan morir a pessics.

 

Sort  que en aquest món de mones,

amb més bèsties que persones

mig món es riu de valent

de l’altre mig món. Amén.

 

 (De “Quin món de mones!”, Celdoni Fonoll)

 

 

L'autor / a

L’actriu, cantant i show-woman Lloll Bertran és un dels personatges més populars i, sens dubte, l’actriu més polifacètica de Catalunya. En teatre, ha representat diverses obres d’autor i també ha muntat espectacles propis. Però el que l’ha feta autènticament popular són els seus xous a la televisió, on ha demostrat la seva gran capacitat interpretativa, creant personatges, fent tota classe d’esquetxos i unes paròdies musicals absolutament impactants. També ha fet cinema, publicitat i ràdio. Ha publicat, junt amb Antoni Bassas i Xavier Bosch, el llibre "Estimat diari" (1996), del seu personatge Vanessa, i els discos "Paròdies musicals de la Lloll" (1995) i "Quin món de mones!" (2005). També va dirigir i realitzar el seu xou setmanal a Catalunya Ràdio, "Quin món de mones!", que ha donà peu al disc del mateix títol i a aquest llibre. Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet moltíssims recitals i ha publicat 10 discos i 18 llibres. Entre els llibres, destaquen les antologies "La poesia al carrer" (1977), "La poesia a l’escola" (1977-1987, deu edicions amb 175.000 exemplars), "Nou segles de poesia als Països Catalans" (1986) i "Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio" (1996). Ha escrit versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: "Trempant t’empaito" (1993), "Versos perversos" (1995), "Tocat d’amor" (1997), "Amor de lluny" (1998), "Versos dispersos" (2001) i, els darrers anys, ha fet poesia ornitològica i botànica: "Veus d’ocells" (2000), "60 ocells" (2002) —d’aquests dos llibres, se n’han venut 11.000 exemplars—, "Bones herbes" (2004), "Aucells" (2006), "Fascinants bolets" (2006), "Arbres dels nostres paisatges" (2007) i "Mamífers peluts [Del llop a la musaranya]" (Cossetània Edicions, 2008).