Sinopsi

Aquest llibre és el primer d’una col·lecció que pretén presentar amb esperit crític la història del pensament cristià, situat en les coordenades de religió, fe, teologia, cultura i Església, i sempre dependent dels fets històrics.

El text mostra el naixement del pensament cristià i vol respondre a la pregunta de com s’arribà a la formulació de la divinització de Jesús. L’autor analitza els testimonis d’una fe i d’una cultura que, tot i pertànyer al judeocristianisme, s’obriren a l’ecumene del món grecoromà, on arrelarà el missatge evangèlic i on naixerà pròpiament aquest pensament. 

L'autor / a

Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Tolosa de Llenguadoc i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l’Església; Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l’ordre establert; De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, i Al principi hi hagué la dona.