Octaedro

Sinopsi

Per què és més assertiu dir "no" que dir "sí"? Per què considerem que les dones són agressives si responen de la mateixa manera que un home en una mateixa situació i en canvi diem que l'home és assertiu? L'assertivitat ve de dins o és un vestit que hem de dur en determinades ocasions? Per què moltes dones ens sentim impel.lides a mostrar-nos conciliadores i a cedir mentre que molts homes troben natural defensar als seus interessos i perseguir els seus objectius? I per què algunes dones es passen a l'altra banda i comencen a mossegar?
És cert que si aprenem a relacionar-nos des de l'assertivitat ens sentirem millor? Com podem aprendre'n, a ser assertives i assertius? Hi ha receptes, per aconseguir-ho?
Aquest llibre no és segur que us doni totes les respostes, però confio que us proporcioni algunes indicacions per repensar les relacions entre el poder i la comunicació i que us faciliti, mitjançant les tècniques i procediments que s'hi expliquen, el canvi cap a l'assertivitat que penseu que hauríeu d'intentar i que segurament voldreu iniciar.

L'autor / a

De petita, segons els seus pares, era un incordi, perquè sempre demanava els perquès, sempre ho discutia tot i es negava a fer allò que havien de fer només les nenes, com ara parar taula o fer-se el llit. En canvi, a l'escola i en totes les institucions educatives que va freqüentar posteriorment, treia bones notes; li agradava estudiar. Però seguia essent un incordi, i a la universitat, abans d'acabar la carrera, va escriure amb tres companyes La mujer en España que va causar molt d'impacte i fins i tot un cert escàndol perquè era el primer llibre feminista escrit en castellà. Primer va fer Filologia Romànica, però després es va diplomar en Psicologia i posteriorment va doctorar-se en Ciències de l'Educació. Va escriure alguns llibres entre els que destaquen La nueva pedagogía, Técnicas de grupo para la cooperación, Ni subordinades ni submises iHablar y escuchar, amb Miquel Doménech, i ha estat -i és- professora per necessitat, perquè és incapaç de guardar-se per a ella pensaments i opinions i perquè té tendència a amonestar les persones que se salten les normes de convivència. Professionalment ha exercit com a professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona i sovint ha empipat els seus companys de departament proposant-los excentricitats com ara incloure al currículum assignatures de gènere. També fa tasques d'assessorament en diverses institucions públiques i privades, així com nombrosos cursos de formació en temes de dinàmica de grup, comunicació, habilitats interpersonals i assertivitat a força empreses i en gairebé totes les universitats de l'Estat, així com a Califòrnia i Argentina. Diu que, de gran, vol seguir escrivint.