Sinopsi

Un llibre d’humor pràctic i il·lustrat sobre la política, els polítics i, especialment, els presidents de govern
Kap és dibuixant a La Vanguardia i a Mundo Deportivo. Diàriament satiritza el món polític i el món esportiu, posant les figures i les figuretes en el lloc que els correspon. A Manar! Manar! retrata les ambicions, els vicis, les estupideses, les inconguències i les misèries dels presidents de govern que tots coneixem. Sens dubte, darrere de cada frase tots sabrem descobrir de quin president ens està parlant.
Plantejat com un manual pràctic (i il·lustrat) per a aprenents de president de govern, el llibre ens ensenya a governar, a triar ministres, a dominar el protocol, a entendre com funciona l’Administració, a aprofitar bé el temps lliure, a relacionar-nos (o no) amb la primera dama, a manipular les eleccions i, si arriba l’hora, a plegar ... Qui sap si, gràcies a aquest manual, algun lector serà en el futur un president de govern... diferent.
En tot cas, segons ens diuen els grans savis, cal no ser massa optimistes:
- «La política depèn dels homes d’Estat tan poc com el temps depèn dels homes del temps.» (Rémy de Gourmont)
- «La guerra és l'art de destruir els homes, la política l'art d’enganyar-los.» (Jean le R. d’Alambert)
- «Amb els presidents passa com amb els restaurants xinesos: a l’hora d’escollir sembla que hi ha milers de plats, però després tot acaba tenint el mateix gust.» (Kap)

L'autor / a

Jaume Capdevila

Nascut a Berga el 1974, és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i fa d’acuditaire a la premsa. Amb el pseudònim Kap signa els seus acudits i caricatures a La Vanguardia, Mundo Deportivo, Regió 7 i altres publicacions. Diversos llibres apleguen els seus acudits, entre els quals destaquen Sense Kap ni peus (1997) o El Maragallato (2006). Porta a terme una rellevant tasca com a divulgador de l’humor gràfic mitjançant treballs de caire teòric entre els quals destaquen les exposicions «Muntañola. L’art de riure, l’art de viure» o «Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo», i els llibres Bagaria. La guerra no fa riure (2008) o L’humor gràfic de Tísner (2009).