Sinopsi

Una reflexió sobre la creació artística entesa com a manera de viure. Lliçons sobre l’amor, la mort i la soledat

Publicada per primer cop l’any 1929 a la ciutat alemanya de Leipzig, aquesta obra és un recull de deu de les cartes que Rainer Maria Rilke va escriure entre 1903 i 1908 a Franz Xaver Kapus, cadet de l’escola militar austrohúngara. Aquest, que començava a endinsar-se en la creació poètica, es va adreçar a Rilke per demanar-li consell sobre l’art de l’escriptura i per mostrar-li els seus primers treballs. Emmarcades en un procés de maduració creativa, aquestes epístoles són una mostra perfecta de l’univers personal de Rilke, qui hi exposa clarament la seva visió sobre la vida, la mort, la soledat i la concepció de la paraula com a motiu de l’existència.

Introducció de Jordi Llovet i nova traducció al català de Ramon Farrés.

Vols comprar aquest llibre en paper?

L'autor / a

Rainer Maria Rilke (Praga, 1875-Valmont, 1926) Va néixer en una família d’origen jueu. Va estudiar als escolapis de Praga i després, obligat pel seu pare, va seguir els estudis de secundària a l’escola de cadets de Sant Pölkten i a l’institut militar de Weisskirchen (Moldàvia), on va rebre una educació molt disciplinada i marcada fortament per la religió. Després d’estudiar literatura, història de l’art i filosofia a les universitats de Praga i Munic, el 1897 es va traslladar a Berlín i el 1902 a París, on es va convertir en secretari de l’escultor Auguste Rodin, fet que va suposar un punt d’inflexió en la seva vida. Després de viatjar per diversos països d’Europa, el 1919 es va instal·lar a Suïssa. D’entre la seva abundant obra, que ha tingut gran influència en tota la literatura europea del segle XX, destaquen Els sonets a Orfeu i Elegies de Duino. Va morir a la ciutat suïssa de Valmont l’any 1926.