Sinopsi

El laberint del temps, la simfonia de la matèria ens proposa un viatge per la història de la recerca científica i humanística encaminat a descobrir de què estem fets, d’on venim i cap a on anem. Es tracta d’una lectura apassionant que planteja les grans incògnites de l’Univers des de la perspectiva dels darrers avenços científics i tecnològics del segle XXI i ens transmet, alhora, una fascinació absoluta per la vida en tota la seva complexitat.

L'autor / a

David Jou i Mirabent va néixer a Sitges el 1953. És poeta i fisic. En la seva poesia ha explorat especialment les temàtiques científica, religiosa i mediterrània, i noves formes poètiques amb un fort component visual, inspirades en formes de la natura.

El conjunt de la seva obra poètica ha estat aplegada en els volums L'èxtasi i el càlcul. Obra poètica I (2002), i L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II (2004). Entre la veintena de títols que componen aquesta obra destaquen A Barcelona (2004), Escuma i turbulència (2004), Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema (2000), Joc d'ombres (1999), Transfiguracions (1998), Basilisc (1997), A la deriva blava (1986), Mirall de vellut negre (1981), la trilogia Tapís (1982), Teoria (1987) i Urpes de fumera (1992), i l'antologia Entre el mirall i les ombres (1995). Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà, francès, anglès, alemany o rus. És autor d'assaigs com Ciència, fe, poesia (2002), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2001), Matèria i materialisme (1998), Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992), L'escultor Pere Jou (1991) i d'una extensa obra de recerca en termodinàmica de processos irreversibles en revistes i llibres de difusió internacional com Introduction to the thermodynamics of biological processes (amb J. E. Llebot), Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon) i Thermodynamics of fluids under flow (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado-Sancho). És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.