Sinopsi

Betúlia és el títol de la segona novel·la de Maria Aurèlia Capmany, la que ella considera «la meva primera novel·la ben meva».

Hi descriu els clarobscurs d’una ciutat trista i pobra que creix de manera desordenada. La protagonista de la novel·la enceta des de les primeres pàgines de la història un viatge a la recerca de la felicitat, encara que l’enfila per un camí equivocat, perquè el paradís perdut de la  innocència no retorna mai.

Contràriament al que s’ha dit, el nom de Betúlia no té relació amb la romana Baetulo. La paraula Betúlia és d’origen semític i és el nom d’una ciutat bíblica. És evident, però, que l’autora juga amb les semblances dels dos noms.

L'autor / a

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991) és una de les intel·lectuals més lúcides i completes de la Catalunya contemporània. Novel·lista, dramaturga i assagista, destaca també com a activista cultural, feminista i antifranquista; mai no va quedar al marge dels canvis que s'havien de produir al país, ni tan sols quan el dictador encara era ben viu. No acaba aquí la seva trajectòria professional, va destacar com a dona de teatre i com a professora, exercint la docència durant els anys quaranta i cinquanta a l'Institut Albéniz de Badalona i a l'Escola Isabel de Villena de Barcelona.

La implicació i la immersió de Capmany en l'ambient badaloní va ser total. El 1948 crea a la ciutat l'Agrupació de Teatre Experimental Tespis. La seva carrera literària s'inicia el 1947 amb l'obra Necessitem morir, que queda finalista del premi Joanot Martorell.

L'any següent guanya aquest premi amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arriba amb novel·les com Betúlia (1956), El gust de la pols (1962) i, sobretot, Un lloc entre els morts, que el 1968 obté el premi Sant Jordi.