Cartes a Clara. Una periodista del segle XXI

Ampliar coberta

Cartes a Clara, una periodista del segle XXI

Agustí Pons i Mir

Meteora

Preu: 8,94 €

Formats disponibles:

Sinopsi

A Cartes a Clara Agustí Pons ofereix una panoràmica tan detallada com punyent de l’Europa del segle XX des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlín. L’autor fa un repàs de les personalitats polítiques i socials més rellevants del segle, des de Lenin i Zweig fins a Havel i Glucksmann.
En aquestes epístoles adreçades a Clara, una jove periodista becària acabada de sortir de la facultat, Agustí Pons també retrata, de manera incisiva i brillant, un seguit de personatges que ha conegut en el decurs de quaranta anys de trajectòria professional: Oriol Bohigas, Josep Maria Espinàs, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, José Agustín Goytisolo, Joan Vinyoli, Maurici Serrahima, Albert Viladot i tants d’altres.

Aquest grapat de missives, que esperem que Clara pugui llegir algun dia, fa també un recorregut pel periodisme literari d’abans de la Guerra Civil —Sagarra, Xammar, Sentís, Irene Polo— i s’acosta prou als nostres dies per identificar les figures emergents del nou periodisme català del segle XXI.

L'autor / a

Agustí Pons i Mir Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Va iniciar-se a El Noticiero Universal i va ser membre fundacional del diari Avui on, de 1976 a 1995, va exercir el periodisme de redacció juntament amb la creació literària. La seva columna diària ‘Figures, paisatges’ li va valer el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme.

La seva obra poètica es concreta amb Cossos i fets (1977), Tractat de geografia (1980), Signe i desig (1987) i Temps d’esbrotar (1987). El 2009 torna a la poesia després d’una absència de més de vint anys amb Metàfora, llibre publicat a Meteora. Com a biògraf i memorialista és autor de Converses amb Frederica Montseny (1977), Deu daus (1991, Premi Joan Fuster i Premi Nacional d’Assaig), Retrats contemporanis (1991), Joan Triadú, l’impuls obstinat (1994), Pere Calders, veritat oculta (1998), Maria Aurèlia Capmany, l’època d’una dona (2000), Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004, Premi Crítica Serra d’Or 2005) i Temps indòcils (2007).