Edi.cat organitza per el proper dimarts 11 de Maig tindrà lloc a Barcelona la segona edició ditital indendent.  Una sessió de quatre conferències on es debatiren els temes que afecten al llibre digital.

9:45   L’edició digital del futur. Perspectives d’un canvi de paradigma a càrrec de José Antonio Millán.
11:00 Plataformes de distribució d’ebooks a càrrec de Iolanda Bethencourt
12:00 Promoció a la xarxa. Noves tendències de comunicació a Internet, per Arantxa Mellado
13.00 Els ebooks canvien l’escriptura? a càrrec de Laurà Borràs.

Atenció:  Canvi d’ubicació.

La Jornada tindrà lloc a:

Institut d’Estudis Catalans

Sala Prat de la Riba
C/del Carme 47
08001 Barcelona

El darrer 23 d’Abril Edi.cat va participar per primera vegada a la diada de Sant Jordi, com a plataforma especialitzada en el llibre digital en català. Durant tot el dia els vianants van poder conèixer de primera mà què és el llibre digital i les seves avantatges. La facilitat de lectura, la extraordinària capacitat emmagatzematge de títols i el fet que la tinta electrònica no fa mal a la vista, van ser els aspectes que més van cridar l’atenció d’un públic que, majoritariament, desconeix aquesta nova forma de llegir que en poc temps serà molt habitual.

Alguns diuen que els ereaders han de millorar i augmentar en prestacions per ser un producte més amigable. Per alguns el nou Ipad ja va en la direcció correcte, però encara té algunes limitacions.

L’ereader perfecte encara no ha aparegut però cada cop ens hi acostem més. Navegant per la xarxa hem trobat un prototipus d’un lector que serà revolucionari. Fa temps que s’esperava una cosa així.

Com ja hem comentat diverses vegades Enclave és un projecte impulsat per la FGEE i la BN per la digitalització de fons subjectes a dret d’autor. El projecte consisteix en la subvenció d’una part del procés de digitalització d’un llibre a l’editor, la seva alta només per consulta a la Biblioteca Digital Hispánica i la presència en alguna plataforma de distribució per la venda als interessats.

És un projecte interessant ja que ha suposat pel sector una petita ajuda en el camí de la digitalització, però sobretot ha servit per agafar experiència i fer reflexionar a molts editors sobre el que fer, com i amb qui en l’àmbit del llibre digital.

La tardor passada es va dur a terme la primera convocatòria i aquest hivern s’ha dut a terme la segona.

A més a més des de la Secretaria d’Enclave s’ha procurat fer unes trobades entre editors, distribuïdors i part de la industria per a compartir experiències i coneixement. Edi.cat va estar a la primera convocatòria i ara també a la segona. Recentment s’ha tancat l’admissió d’obres per la segona convocatòria i totes les editorials ja estan treballant en el procés de digitalització i inclusió en plataformes de distribució.

Els dies 10 i 11 de març han tingut lloc a Madrid, a la seu de la BN, unes trobades i sessions de treball corresponents a la segona convocatòria. El dimecres 10 va tenir la primera sessió de treball. La va obrir Pepa Michen, secretaria de la Biblioteca Nacional Hispanica Digital, aportant algunes xifres:
La part de la BND corresponent a Enclave ha generat 9.800.000 accessos.

El 2012 la BND aspira a tenir 200.000 obres en el seu fons digital

Seguidament Javier Gofman, en nom de RHM, va explicar la seva experiència de digitalització, juntament amb NachoBustos, de NewconLab, l’empresa de digitalització amb la que han treballat.

Expliquen els seus processos de treball, els protocols seguits, les metodologies i les seves conclusions:

• Tot procés de digitalització ha de generar un fitxer XML amb els continguts, el epub i els pdf per capítols.

• És imprescindible la gestió correcte de les metadades

• En tot procés de digitalització el temps és un 20 % per la conversió industrial i un 80 % per la revisió

• Recomanen fortament facilitar fitxers amb fonts incrustades per garantir l’aspecte del text en qualsevol dispositiu. No queda clar si l’editor té drets per a incrustar i distribuir les fonts amb els seus llibres.

• En la digitalització afloren totes les males pràctiques anteriors, especialment en la maquetació (incorrecte aplicació d’estils, de separació de paraules, d’interlineat), i obliga a costoses reconversions i a una tensió entre l’editor i el digitalitzador.

• Les cobertes ara no cal que siguin superiors a 700 pixels, però més endavant aquesta resolució probablement sigui insuficient.

És una experiència interessant, però molt vinculada a gran editorial amb prous mitjans, difícilment extrapolable a d’altres editorials petites i mitjanes que no tenen les mateixes possibilitats.

Seguidament José Medina i Adoración Fuentes, en nom de Wolters Kluwer expliquen l’experiència d’aquesta gran multinacional en l’entorn digital, que en l’actualitat suposa ja el 60% del seu volum de facturació. Exposen una experiència de canvi de procés de treball, quasi de canvi de cultura de treball, enfocada integralment al món digital. L’objectiu és la reducció de costos, la reutilització de continguts en qualsevol entorn i suport, la reducció de correccions i proves, l’actualització immediata i l’homogeneïtzació. El treball ha de ser col·laboratiu, amb una diversitat de rols definits i integrats, la construcció dels continguts en format XML i la preparació de diverses sortides i formats des del mateix XML

Per a ells la clau ha estat centrar tot el sistema de treball en un CMS o gestor de continguts, desenvolupat a mida i contínuament revisat. És una experiència summament interessant, però només aplicable a una gran, enorme multinacional, i gens equiparable a d’altres models editorials.

Des del següent enllaç us podeu descarregar les ponències presentades.

I els llibres electrònics? S’ha parlat fins a la sacietat de fins a quin punt s’enfonsaria el negoci, quan el cert és que poden ser, precisament, la seva taula de salvació. L’escull principal que frenava la seva posada a la venda, la comercialització de lectors a preus competitius i amb qualitats de reproducció indistingibles (o gairebé) de la que ofereix el paper, està molt a prop de solucionar-se. Tant el Sony eReader com el Kindle d’Amazon i (potser) el Papyre semblen uns instruments solvents que faran que la lectura del llibre electrònic deixi de ser el suplici que la lectura en pantalla és en l’actualitat. És cert que el fetitxisme a favor de l’objecte llibre pesa molt, i que els llibres mai deixaran de comprar i llegir-se, però la dicotomia llibre de paper versus llibre electrònic ens sembla totalment absurda: es tracta de suports diferents del mateix producte, a la mateixa mesura que un llibre de butxaca és exactament el mateix que un exemplar del mateix llibre però, posem per cas, enquadernat en tapa dura, amb il.lustracions a tot color i en una edició de luxe. Es tracta de formats diferents per a un mateix producte. El futur de l’edició no passa per la lluita entre llibres electrònics i llibres de paper, sinó per les diferents maneres en que s’aconsegueixi gestionar la propietat intel.lectual, ja que al cap i a la fi el que defineix al llibre d’ahir, avui i demà és el concepte d’autoria. Es tracta d’un debat artificial, enganyós i, ens temem, interessat.

Davant d’aquest panorama, els llibres electrònics han de ser l’enèsim suport que ajudi a vendre els productes que ja venem, però també poden convertir-se en aquesta taula de salvació de la que parlàvem, el llit que permeti donar sortida a productes que, amb el mercat editorial d’avui en dia, resulten anticomercials i impublicables.

Juanma Santiago. «Editorial». Artifex Quarta Època, núm. 4-5 (novembre 2009), p. 10.

El passat dimecres 24 de febrer es va celebrar a l’auditori del Centre d’Estudis i Recursos Culturals,  la Casa de la Maternitat, al carrer Montalegre de Barcelona, una taula rodona organitzada per l’Associació Professional d’Ilustradors Gràfics de Catalunya, sota el nom, El futur que ens espera. Il·lustració i nous suports.

A la taula hi havia Enric Faura en nom d’edi.cat i  estaven també convidats Raquel Xalabarder, especialista en propietat intelectual i actualment al deganat de la UOC i els il·lustradors Miquel Gallardo i Arnal Ballester.

En una sala plena de gom a gom la xerrada va començar amb la presentació de l’Observatorio de la Ilustración Gràfica, un Ens de recent creació per a la reflexió i anàlisi del sector. Es va presentar el primer Informe del Observatorio, que recull diversos article i treballs que fan una aproximació a l’estat actual de la industria.

Sota la moderació de Gemma Cortabirte, gerent de l’Apic, la taula rodona va centrar-se en com afecta i afectarà a la professió el repte digital, amb molta preocupació sobre els drets d’autoria, les noves retribucions i el paper dels creadors en el nou paradigma.

Aquestes són algunes de les idees debatudes:

-         La LPI (Llei de Propietat Intelectual) no acaba de respondre a la situació social i tecnològica. És prou actual (1982) però la realitat sempre va pel davant.  La llei és molt oberta i només assenyala un marc general i és el mercat qui ha de decidir la seva aplicació concreta.

-         Els autors (il·lustradors) han d’anar amb compte de no acceptar menys royalties en digital que en analògic.

-         Molts dubtes si en digital es mantindrà l’actual cadena de producció. Hi ha temor que per abaratir el cost de producció i de distribució es vulgui minvar la retribució al creador.

-         El debat sobre el canon i els drets d’autor es decanta a favor de lluitar pel reconeixement d’aquests drets i en la necessitat de fer pedagogia per tal que la societat valori el treball dels creadors i dels generadors de continguts.

-         Alguna veu planteja un sistema de llicències socials suportat mitjançant impostos, però s’assenyala alhora els perills per la llibertat de creació.

-         S’anuncia una reconversió professional, amb nous perfils i nous àmbits de negoci.

-         Es constata la dificultat en la determinació de criteris per la fixació de la retribució als creadors.

-         La pirateria fa molta por.

-         Front a propostes del sector editorial, hi ha un cert consens en ésser prudents, però alhora actius, i no quedar fora del nou joc digital.

-         Els il·lustradors estan en un moment de canvi, de profunda transformació, que s’ha d’encarar en positiu, cercant les oportunitats.

Entre els dies 15 i 18 de febrer ha tingut lloc a Barcelona una nova edició del Mobile World Congres, que ha esdevingut la referència internacional en el camp de la telefonia mòbil. En aquests temps de crisi severa, dóna goig contemplar un sector que no es veu afectat per les dificultats econòmiques, ans al contrari, que continua creixent, innovant i invertint! I a més a més han trobat un model de negoci que funciona!

Encara que l’objectiu central ha estat el mon de la telefonia, especialment els smartphones, hi ha hagut algunes novetats relacionades amb el món del llibre digital que val la pena ressenya.

Per una banda s’han presentat diversos dispositius de lectura, s’han mostrat les capacitats dels mòbils per la lectura de llibres digitals, Android, el sistema operatiu de Google per a multitud de dispositius s’ha presentat com a suport per a ebooks, s’han mostrat algunes pantalles amb color que aviat veurem al mercat (les pantalles de Mirasol de Qualcomm), però el més rellevant ha estat la presentació pública de les dues principals empreses de telecomunicacions del mercat espanyol i la seva aposta pel llibre electrònic. Era una cosa que ja se sabia, però han esperat el MWC per a donar-ho a coneixer.

Per una banda Vodafone ha presentat un projecte ja operatiu. És un acord amb Todoebook, la botiga de Publidisa, per a distribuir un primer paquet de 100 ebooks des del seu portal Vodafone360. Ho fa amb un format propietari, només compatible amb els seus telefòns i amb algunes limitacions. El preus dels ebooks seran inferiors a 10 €.

Els anuncis de Telefonica són més inconcrets. Per una banda anuncia la venda d’un dispositiu de tinta electrònica propi amb connectivitat 3G, sense donar més pistes. També  ha anunciat la creació d’un gran portal de distribució de continguts (ebooks, diaris, revistes) per a una pluralitat de dispositius (ereaders, telefons, tablets, notebooks) de cara al segon trimestre de 2010, així com converses amb diversos grups editorials.

Aquest moviments posen de manifest l’interés dels grans operadors pel mercat del llibre digital. Despres d’Amazon, Aple i les operadores de telefonia, només manca saber l’estrategia concreta de Google per avançar en el mapa del comerç del llibre electrònic.

Però a banda d’aquests grans moviments de les principals multinacionals, iniciatives com edi.cat assenyalen altres camins possible. Espais per a editors independents en una llengua minoritaria que volen donar visibilitat als seus continguts.

En el nou bloc Anatomia de la edición, van penjar fa pocs dies una presentació amb el que els seus autors anomen les 12 fites de l’edició digital. Són aquells fets rellevants per l’edició electrònica, que han marcat un abans i un després.

És interessant consultar-ho i reflexionar-hi. Comença amb un projecte fundacional,  la biblioteca Gutemberg, que va crear el primer gran repositori de llibres digitals i acaba amb la recent polèmica sobre els preus dels ebooks entre Amazon i McMillan. Entre mig assenyalen fets com la creació del Pdf o d’Amazon com a fites indiscutibles.

Una bona part de les fites recollides són sens dubte molt important, però probablement n’hi ha d’altres igualment històriques no recollides. Per exemple, no s’esmenta el format mobipocket, que en el seu moment va donar un fort impuls al llibre digital i que encara és el format nadiu d’Amazon. No es diu res de les llicències tipus Copyleft o Creative Commons que han modificat el domini absolut del copyright en el camp de l’autoria i han obert noves i exitoses fòrmules per compartir continguts. I no s’assenyala l’invent de la tinta electrònica com a tecnologia clau en l’eclosió del llibre digital.

També esmenta algun fet recent que seria discutible, si més no en aquest moment. L’aparició de l’Ipad és una fita? Ja es veurà, potser si, però pel moment no deixa de ser un projecte. La disputa sobre el preu de l’ebook és un tema tancat? De cap manera.

Quines serien les vostres fites?

Sense cap ressò a casa nostra ha passat totalment desapercebuda una noticia rellevant del mercat francès en relació al llibre digital. No fa gaires dies unes 500 llibreries independents franceses i els grans grups de distribució i venda (Fnac, Virgin..), s’han unit per a reclamar amb urgència la creació d’una única plataforma de distribució del llibre digital. Aquí trobareu un resum de la noticia.

Amb els dubtes sobre Apple, Google i Amazon els punts de venda francesos que representen el 70 % del mercat reclamen una estructura de distribució única per garantir el seu paper i no veure’s escombrats pels gegants del sector.

La noticia és important per diverses raons. En primer lloc perquè les llibreries franceses tenen la intuició que el seu espai en el mercat del llibre digital pot perillar sinó reaccionen ràpidament i es posicionen. En segon lloc perquè s’intueix l’amenaça dels grans mostres del sector, però finalment també assenyalen un fet per reflexionar: hi ha espai i té sentit la creació de diverses plataformes de distribució del llibre digital?

A Catalunya i Espanya la situació del sector va encara més endarrerida. Han sortir diverses plataformes (Publidisa, Leer-e, Edi.cat, Edibooks.com, Leqtor, Amabook, Iliber...) Els editors tenen grans dubtes amb qui i com treballar. Per la primavera s’anuncia la gran plataforma de Planeta-Random House-Santillana. Les llibreries encara no han entrat al negoci ni sembla que tinguin gaire inquietud al respecte. Molts dubtes i incerteses encara, però com diu el refrany castellà, … cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar…

Després de molta expectació finalment s’ha fet públic l’esperat tablet d’Apple, batejat amb el nom d’Ipad.

Sempre que es parla de qualsevol producte del món Apple es fa molt difícil poder opinar amb objectivitat. Apple és una religió, i com a tal té detractors aferrissats i creients amb la fe dels conversos. A més a més Apple gestiona com ningú tots els ressorts del màrqueting i d’una manera o una altra aconsegueix que sempre es parli d’ells.

En una primera aproximació el nou dispositiu presenta característiques atractives i suggerents. El disseny, la integració de funcions, la suposada duració de la bateria. Una bona pantalla de 9,7 polsades, compatibilitat amb tot els continguts Iphone/Ipod. Com sempre els preus són elevats i la compatibilitat escassa. Li manquen ports de conexió, l’audio continua sent mono, ara per ara no té reproducció de Flash. El seu tamany intermedi el fan difícil de posicionar i encara no és multitasca.

En relació al món del llibre digital les funcionalitats del nou aparell no han estat el més destacat. Per una banda la pantalla és de oled, pel que es perd el gran avantatge i les bondats de la tinta electrònica. Per una altra incorpora el color, una funcionalitat molt esperada. Suporta de manera nativa el format .epub, el que és un gran pas cap a l’estandarització, però també serà compatible amb continguts del Kindle. No es deixa clar si suportarà continguts protegits amb DRM, especialment els d’Adobe. Es parla d’una aplicació anomenada ibooks, i d’un ibookstore, i està per veure quin és el paper de Stanza, el programa lector líder dels Iphone pels ebooks. S’anuncien vagament acords amb editorials i la integració amb l’Applestore, però el model d’Apple és absolutament autàrquic. En qualsevol cas la guerra amb Amazon i el Kindle ha començat. I resta una munió de petits detalls que caldrà anar concretant i que de ben segur faran anar millorant l’Ipad en els propers mesos.

Aconseguirà l’Ipad marcar tendència en el sector del llibre digital tal com l’Ipod ho ha fet amb la música o l’Iphone amb la telefonia? Serà l’Ipad un revulsiu pels continguts digitals com moltes editorials estan esperant? Es aviat per a dir-ho, els interrogants no tenen totes les respostes, i n’haurem de parlar molts cops, però una vegada més Steve Jobs ha aconseguit que tots parlem dels seus productes.