Davant d’aquest panorama, els llibres electrònics han de ser l’enèsim suport que ajudi a vendre els productes que ja venem, però també poden convertir-se en aquesta taula de salvació de la que parlàvem, el llit que permeti donar sortida a productes que, amb el mercat editorial d’avui en dia, resulten anticomercials i impublicables.

Juanma Santiago. «Editorial». Artifex Quarta Època, núm. 4-5 (novembre 2009), p. 10.

El passat dimecres 24 de febrer es va celebrar a l’auditori del Centre d’Estudis i Recursos Culturals,  la Casa de la Maternitat, al carrer Montalegre de Barcelona, una taula rodona organitzada per l’Associació Professional d’Ilustradors Gràfics de Catalunya, sota el nom, El futur que ens espera. Il·lustració i nous suports.

A la taula hi havia Enric Faura en nom d’edi.cat i  estaven també convidats Raquel Xalabarder, especialista en propietat intelectual i actualment al deganat de la UOC i els il·lustradors Miquel Gallardo i Arnal Ballester.

En una sala plena de gom a gom la xerrada va començar amb la presentació de l’Observatorio de la Ilustración Gràfica, un Ens de recent creació per a la reflexió i anàlisi del sector. Es va presentar el primer Informe del Observatorio, que recull diversos article i treballs que fan una aproximació a l’estat actual de la industria.

Sota la moderació de Gemma Cortabirte, gerent de l’Apic, la taula rodona va centrar-se en com afecta i afectarà a la professió el repte digital, amb molta preocupació sobre els drets d’autoria, les noves retribucions i el paper dels creadors en el nou paradigma.

Aquestes són algunes de les idees debatudes:

-         La LPI (Llei de Propietat Intelectual) no acaba de respondre a la situació social i tecnològica. És prou actual (1982) però la realitat sempre va pel davant.  La llei és molt oberta i només assenyala un marc general i és el mercat qui ha de decidir la seva aplicació concreta.

-         Els autors (il·lustradors) han d’anar amb compte de no acceptar menys royalties en digital que en analògic.

-         Molts dubtes si en digital es mantindrà l’actual cadena de producció. Hi ha temor que per abaratir el cost de producció i de distribució es vulgui minvar la retribució al creador.

-         El debat sobre el canon i els drets d’autor es decanta a favor de lluitar pel reconeixement d’aquests drets i en la necessitat de fer pedagogia per tal que la societat valori el treball dels creadors i dels generadors de continguts.

-         Alguna veu planteja un sistema de llicències socials suportat mitjançant impostos, però s’assenyala alhora els perills per la llibertat de creació.

-         S’anuncia una reconversió professional, amb nous perfils i nous àmbits de negoci.

-         Es constata la dificultat en la determinació de criteris per la fixació de la retribució als creadors.

-         La pirateria fa molta por.

-         Front a propostes del sector editorial, hi ha un cert consens en ésser prudents, però alhora actius, i no quedar fora del nou joc digital.

-         Els il·lustradors estan en un moment de canvi, de profunda transformació, que s’ha d’encarar en positiu, cercant les oportunitats.

Entre els dies 15 i 18 de febrer ha tingut lloc a Barcelona una nova edició del Mobile World Congres, que ha esdevingut la referència internacional en el camp de la telefonia mòbil. En aquests temps de crisi severa, dóna goig contemplar un sector que no es veu afectat per les dificultats econòmiques, ans al contrari, que continua creixent, innovant i invertint! I a més a més han trobat un model de negoci que funciona!

Encara que l’objectiu central ha estat el mon de la telefonia, especialment els smartphones, hi ha hagut algunes novetats relacionades amb el món del llibre digital que val la pena ressenya.

Per una banda s’han presentat diversos dispositius de lectura, s’han mostrat les capacitats dels mòbils per la lectura de llibres digitals, Android, el sistema operatiu de Google per a multitud de dispositius s’ha presentat com a suport per a ebooks, s’han mostrat algunes pantalles amb color que aviat veurem al mercat (les pantalles de Mirasol de Qualcomm), però el més rellevant ha estat la presentació pública de les dues principals empreses de telecomunicacions del mercat espanyol i la seva aposta pel llibre electrònic. Era una cosa que ja se sabia, però han esperat el MWC per a donar-ho a coneixer.

Per una banda Vodafone ha presentat un projecte ja operatiu. És un acord amb Todoebook, la botiga de Publidisa, per a distribuir un primer paquet de 100 ebooks des del seu portal Vodafone360. Ho fa amb un format propietari, només compatible amb els seus telefòns i amb algunes limitacions. El preus dels ebooks seran inferiors a 10 €.

Els anuncis de Telefonica són més inconcrets. Per una banda anuncia la venda d’un dispositiu de tinta electrònica propi amb connectivitat 3G, sense donar més pistes. També  ha anunciat la creació d’un gran portal de distribució de continguts (ebooks, diaris, revistes) per a una pluralitat de dispositius (ereaders, telefons, tablets, notebooks) de cara al segon trimestre de 2010, així com converses amb diversos grups editorials.

Aquest moviments posen de manifest l’interés dels grans operadors pel mercat del llibre digital. Despres d’Amazon, Aple i les operadores de telefonia, només manca saber l’estrategia concreta de Google per avançar en el mapa del comerç del llibre electrònic.

Però a banda d’aquests grans moviments de les principals multinacionals, iniciatives com edi.cat assenyalen altres camins possible. Espais per a editors independents en una llengua minoritaria que volen donar visibilitat als seus continguts.

En el nou bloc Anatomia de la edición, van penjar fa pocs dies una presentació amb el que els seus autors anomen les 12 fites de l’edició digital. Són aquells fets rellevants per l’edició electrònica, que han marcat un abans i un després.

És interessant consultar-ho i reflexionar-hi. Comença amb un projecte fundacional,  la biblioteca Gutemberg, que va crear el primer gran repositori de llibres digitals i acaba amb la recent polèmica sobre els preus dels ebooks entre Amazon i McMillan. Entre mig assenyalen fets com la creació del Pdf o d’Amazon com a fites indiscutibles.

Una bona part de les fites recollides són sens dubte molt important, però probablement n’hi ha d’altres igualment històriques no recollides. Per exemple, no s’esmenta el format mobipocket, que en el seu moment va donar un fort impuls al llibre digital i que encara és el format nadiu d’Amazon. No es diu res de les llicències tipus Copyleft o Creative Commons que han modificat el domini absolut del copyright en el camp de l’autoria i han obert noves i exitoses fòrmules per compartir continguts. I no s’assenyala l’invent de la tinta electrònica com a tecnologia clau en l’eclosió del llibre digital.

També esmenta algun fet recent que seria discutible, si més no en aquest moment. L’aparició de l’Ipad és una fita? Ja es veurà, potser si, però pel moment no deixa de ser un projecte. La disputa sobre el preu de l’ebook és un tema tancat? De cap manera.

Quines serien les vostres fites?

Sense cap ressò a casa nostra ha passat totalment desapercebuda una noticia rellevant del mercat francès en relació al llibre digital. No fa gaires dies unes 500 llibreries independents franceses i els grans grups de distribució i venda (Fnac, Virgin..), s’han unit per a reclamar amb urgència la creació d’una única plataforma de distribució del llibre digital. Aquí trobareu un resum de la noticia.

Amb els dubtes sobre Apple, Google i Amazon els punts de venda francesos que representen el 70 % del mercat reclamen una estructura de distribució única per garantir el seu paper i no veure’s escombrats pels gegants del sector.

La noticia és important per diverses raons. En primer lloc perquè les llibreries franceses tenen la intuició que el seu espai en el mercat del llibre digital pot perillar sinó reaccionen ràpidament i es posicionen. En segon lloc perquè s’intueix l’amenaça dels grans mostres del sector, però finalment també assenyalen un fet per reflexionar: hi ha espai i té sentit la creació de diverses plataformes de distribució del llibre digital?

A Catalunya i Espanya la situació del sector va encara més endarrerida. Han sortir diverses plataformes (Publidisa, Leer-e, Edi.cat, Edibooks.com, Leqtor, Amabook, Iliber...) Els editors tenen grans dubtes amb qui i com treballar. Per la primavera s’anuncia la gran plataforma de Planeta-Random House-Santillana. Les llibreries encara no han entrat al negoci ni sembla que tinguin gaire inquietud al respecte. Molts dubtes i incerteses encara, però com diu el refrany castellà, … cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar…

]]> http://edi.cat/bloc/2010/02/08/massa-plataformes-de-distribucio/feed/ 0 http://edi.cat/bloc/2010/01/28/per-fi-lipad/ http://edi.cat/bloc/2010/01/28/per-fi-lipad/#comments Thu, 28 Jan 2010 15:30:58 +0000 admin http://edi.cat/bloc/?p=229

Després de molta expectació finalment s’ha fet públic l’esperat tablet d’Apple, batejat amb el nom d’Ipad.

Sempre que es parla de qualsevol producte del món Apple es fa molt difícil poder opinar amb objectivitat. Apple és una religió, i com a tal té detractors aferrissats i creients amb la fe dels conversos. A més a més Apple gestiona com ningú tots els ressorts del màrqueting i d’una manera o una altra aconsegueix que sempre es parli d’ells.

En una primera aproximació el nou dispositiu presenta característiques atractives i suggerents. El disseny, la integració de funcions, la suposada duració de la bateria. Una bona pantalla de 9,7 polsades, compatibilitat amb tot els continguts Iphone/Ipod. Com sempre els preus són elevats i la compatibilitat escassa. Li manquen ports de conexió, l’audio continua sent mono, ara per ara no té reproducció de Flash. El seu tamany intermedi el fan difícil de posicionar i encara no és multitasca.

En relació al món del llibre digital les funcionalitats del nou aparell no han estat el més destacat. Per una banda la pantalla és de oled, pel que es perd el gran avantatge i les bondats de la tinta electrònica. Per una altra incorpora el color, una funcionalitat molt esperada. Suporta de manera nativa el format .epub, el que és un gran pas cap a l’estandarització, però també serà compatible amb continguts del Kindle. No es deixa clar si suportarà continguts protegits amb DRM, especialment els d’Adobe. Es parla d’una aplicació anomenada ibooks, i d’un ibookstore, i està per veure quin és el paper de Stanza, el programa lector líder dels Iphone pels ebooks. S’anuncien vagament acords amb editorials i la integració amb l’Applestore, però el model d’Apple és absolutament autàrquic. En qualsevol cas la guerra amb Amazon i el Kindle ha començat. I resta una munió de petits detalls que caldrà anar concretant i que de ben segur faran anar millorant l’Ipad en els propers mesos.

Aconseguirà l’Ipad marcar tendència en el sector del llibre digital tal com l’Ipod ho ha fet amb la música o l’Iphone amb la telefonia? Serà l’Ipad un revulsiu pels continguts digitals com moltes editorials estan esperant? Es aviat per a dir-ho, els interrogants no tenen totes les respostes, i n’haurem de parlar molts cops, però una vegada més Steve Jobs ha aconseguit que tots parlem dels seus productes.

Dins del marc de la Setmana Tecnològica i de la Catosfera que es fa al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, entre el 20 i el 30 de gener, es duen a terme tot un seguit de trobades, exposicions, taules rodones i conferències sobre les noves tecnologies. Ahir vam participar a una sessió sobre el llibre electrònic. A la taula hi havia Cesc Gumà, en representació de Leqtor, Pep Torn, director tècnic de la Biblioteca de la UOC, i Enric Faura, en representació d’Edi.cat

Pep Torn va obrir la sessió precissant alguns aspectes d’aquest nou universo  exposant breument el projecte de la biblioteca de la UOC envers el llibre digital. El seu esquema passa per prestar als usuarios ereaders i que aquests puguin descarregar els ebooks que desitgin.

Cesc Gumà va presentar el projecte de Leqtor, mentre Enric Faura va presentar el projecte pioner d’edi.cat, contextualitzant-lo en el canvi de paradigma del món editorial.

Seguidament es va obrir un torn de paraules amb el públic, on es van poder aclarir alguns aspectes que encara generen una mica de confusió i es va qüestionar el model de negoci, els preus dels ebooks i el fet que la industria editorial estigui reproduint els mateixos errors que la industria musical.

Cada ponent va fer un breu resum de la situació. Per Vilasanjuan la visió respecte al llibre digital és una mica escèptica, ja que creu que se’n parla molt més de la realitat i creu que no canviarà radicalment el sector. Palazzi va presentar el projecte de plataforma conjunta que s’està muntant entre Planeta-Random House i Santillana, a la que s’hi afegiran altres editorials, de la que va anunciar que sortirà al maig de 2010 i que està concebuda com a pura plataforma de distribució, no de venda final, i per tant que vol respectar la cadena de valor del llibre, on la llibreria ha de tenir una funció fonamental. Folch va oferir unes xifres de les primeres setmanes de funcionament del portal Leqtor, amb una valoració positiva, mentre que des d’edi.cat vam fer una presentació de la nostra experiència i apuntar algunes de les línies de futur.

Alguns dels temes que es van plantejar van ser els habituals: quin és el model de negoci? Com afectarà a la cadena de valor tradicional? Quina serà l’afectació sobre el sector de les arts gràfiques? Hi ha espai per propostes com les actuals front als grans gegants tipus Amazon, Google o Apple? Una llengua minoritaria com el català hi té possibilitats?

Les respostes des de la taula van ser clares. Hi ha un canvi de paradigma, però tot està obert i encara no hi ha un dibuix clar de l’escenari final.

L’aposta pel llibre digital dels editors no és per caprici, sinó per seguir les tendències dels lectors i els canvis de consum cultural de la societat. Els models de negoci ara per ara no tenen retorn, i s’han d’entendre com una inversió per una nova línia de negoci.  A més a més s’hauran de crear i provar nous models de negoci alternatius. Com s’ha demostrat ja amb el català, hi ha un espai a la xarxa per les llengües minoritàries i això no s’ha de veure com una amenaça, sinó com una oportunitat.  Va haver un cert consens en que el paper no despareixerà, però ha tocat un sostre i ja no creixerà més. L l’edició de butxaca serà un dels nitxols que es veurà afectat per l’edició digital i que segurament quedaran dos nínxols clar. Per la part alta el llibre objecte, de gran qualitat, i per la part baixa la impressió sota demanda en digital.

Es va obrir un torn de paraules amb el públic, on es va posar de manifest la preocupació del sector gràfic per la situació. La crisi és real i severa i les expectatives incertes. Costa assumir que s’està entrant en un canvi de model i no està clar que el procés d’adaptació sigui gens fàcil.

Va ser una trobada interessant i profitosa, de sector, on es va posar de manifest un cop més que el canvi ha començat, ens afecta a tots els elements de la cadena de valor i tots haurem d’afrontar transformacions importants.

Al Suplement de Cultura del diari Avui del 7 de gener de 2010 sortien publicats dos articles sobre el llibre digital, preparats per Enric Faura, director d’edi.cat i per Ernest Folch, de 36L. La publicació respon a una petició de l’Avui per fer un resum de l’estat de la qüestió i situació actual del llibre electrònic a casa nostra, fet amb esperit divulgatiu i ànim pedagògic.

L’Avui posa en línia el seu suplement de Cultura amb alguns dies de retard. Si voleu llegir l’article d’edi.cat, aquí el trobareu.

Aquest diumenge dia 13 se celebra l’edició d’enguany de la Marató de TV3.  Aquesta edició està dedicada a les malalties minoritaries o rares. Hi ha moltes maneres de col.laborar amb la Marató, amb donatius directes, participant a alguna de les activitats que s’hi fan, o bé comprant el disc o el llibre de la Marató. Des d’edi.cat col.laborem amb la Marató amb l’edició i la comercialització del llibre en format digital, el primer cop que es fa. És una nova manera i una fòrmula novedosa, que intenta obrir una nova via de participació.

Animeu-vos i col.laboreu amb la Marató!

Adquiriu el llibre de la Marató en format digital aquí!