Divendres a la tarda estàvem participant al festival literari Esplet09, organitzat per l’editorial El Cep i la Nansa al Foment Vilanoví de la capital del Garraf. Va començar amb una distesa conversa entre dos poetes, Ricard Garcia i Jordi Llavina, departint sobre la poesia del jo i de la quotidianitat. Finalment a les sis tocades es va obrir la taula rodona al voltant del llibre digital.

Iolanda Bethencourt, editora del bloc Beat.cat va dibuixar un panorama sintètic però aclaridor de l’estat de l’edició digital del moment. Seguidament Alex Puig, de Facthor Essencial, va presentar els dos primers ebooks de El Cep i la Nansa, L’estrella d’Orient i Des(acords) en format -epub i a continuació Roger Griset, gestor de continguts de la UOC, va exposar l’experiència d’aquesta universitat virtual en la gestació de continguts digitals, aportant algunes dades importants: ha estat clau la creació d’un repositori bàsic de tots els continguts en XML, l’error de que el contingut digital hagi de ser idèntic al de paper, quan no ha de ser així necessàriament i va evidenciar els problemes de costos. Finalment des d’edi.cat va explicar el nostre projecte, les racons que han impulsat a tres editorials a promoure’l i l’experiència d’aquests mesos i es va obrir un torn de paraules des del públic.

Diumenge anàvem a Cantonigrós, al Collsacabra. Es feia la vuitena edició de la Fira del Llibre de Muntanya i l’editorial Alpina organitzava una taula rodona sobre les publicacions digitals de muntanya. La taula estava coordinada per Francesc Boada, gerent de Geoestel i participava Xevi Cortacans, de la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, Francesc Roma, historiador i geògraf, i nosaltres en nom d’edi.cat. Allí es van exposar els mateixos dubtes, inquietuds i problemes als debatuts divendres al Garraf, centrats en un nitxo molt concret.

De l’experiència d’aquests dos dies hi ha algunes notes comunes que val la pena destacar:

1-. Hi ha un interès real i creixent de la gent pel llibre digital

2-. La gent pregunta si ja ha arribat el moment de comprar un ereader, on hi ha continguts i quins problemes d’estandars hi ha.

3-. Editorials petites com El Cep i la nansa, ja s’han tirat al món del llibre digital, publicat els seus primers ebooks. Editorial Alpina o l’Abadia de Montserrat també s’hi endinsaran, convençuts que és una realitat a la que no li poden donar l’esquena. No tenen cap recel sobre aquest nou suport, però els mateixos dubtes que tots.

4-. Hi ha nitxos on la realitat digital ja fa temps que ha provocat canvis radicals. Com es deia a Collsacabra l’aparició dels GPS ha capgirat el món dels mapes i avui pràcticament no s’editen mapes de carretera i els de muntanya són creixents en la versió digital. Per tant no parlem de canvis futurs, sinó reals. Editorials com Alpina o Piolet són plenament conscients que el mapa digital ha arribat per quedar-se i que han d’adaptar el seu model de negoci a un nou context.

5-. Hi ha llibreries obertes al llibre digital. Ho entenen com un nou canal, un nou servei a la seva clientela i no tenen por a la canibalització de producte. Afirmen que la gent continua necessitant el contacte físic, la funció de prescripció que fa la llibreria.

6-. Hom coincideix amb un futur híbrid. La gent vol llegir en digital, però no pensa deixar el paper.

D’aquestes dues experiències aparentment locals des d’edi.cat observem una maduració mental del públic lector ràpida, una actitud d’alguns actors dels sector més oberta i cada cop ens sembla que s’acosta més l’explosió del llibre digital.