Sinopsi

L'autor / a

Josep Franco i Martínez neix a Sueca el 3 de març del 1955. Estudia batxillerat a l'institut actualment anomenat Joan Fuster i, posteriorment, va a la Universitat de València a fer magisteri.

Els seus estudis denoten clarament la seva passió per l'educació, la llengua i la literatura; treballa de professor i formador d’adults i comença les llicenciatures de Pedagogia i Filologia anglesa. Però més endavant decideix abandonar-ho i s'aboca a l'ofici d'escriure. A principis dels vuitanta comença a publicar les seves novel·les, que li suposen el reconeixement literari al País Valencià. Calidoscopi (1983) és una de les seves primeres obres, doblement guardonada, amb el Premi Andròmina dels Premis Octubre i el Premi de la Crítica del País Valencià. Tot i que no deixa mai d'escriure novel·la per a adults, comença a endinsar-se en la narrativa infantil i juvenil en el moment en què el valencià assoleix el caràcter de llengua oficial d'ensenyament. El 1986 apareix el que es convertirà en un dels seus llibres més venuts, L’últim roder, una història de bandolerisme valencià que esdevé un autèntic best-seller, amb més de 70.000 exemplars venuts. La novel·la històrica és un dels puntals de la producció de Josep Franco, que situa les accions i els personatges al país que l'ha vist néixer. La trilogia formada per Aldebaran (1988), Calidoscopi i Rapsòdia (1992), presenta la seva visió de la Ribera del Xúquer durant el segle XX i la seva darrera novel·la, Vent d'Almansa (2006), recrea la València dels maulets i els botiflers a principis del XVIII. Durant aquests anys Franco també s'aboca de ple a l'elaboració de llibres de text, principalment de valencià i també de coneixement del medi. La tasca de pedagog i lingüista la combina amb la de traductor i la de col·laborador a la —"llavors prometedora"— televisió valenciana. Però és sobretot durant els anys noranta, coincidint amb la consolidació de l'editorial Bromera, que comença la seva tasca traductora. Així obre un nou recorregut, un dels més prolífics de la seva trajectòria professional. Per la seva ploma valenciana passen escriptors castellans, francesos, anglesos i gallecs, com ara l'autor de novel·les per a joves Agustín Fernández Paz. També és coautor, amb Isaïes Minetto, de quatre traduccions al català de les novel·les de l'egipci Naguib Mahfuz. Les seves creacions literàries, més enllà de la novel·lística, abracen també col·laboracions a la premsa, l'elaboració de textos per a exposicions d'artistes valencians, edicions i adaptacions de contes i narracions infantils... Fusterià i lector insaciable de gustos polièdrics, es declara gran amant de satírics com Sterne, dels quals n'agafa l’acidesa i la ironia que fan acte de presència en les seves paraules i escrits. Compromès amb la seva terra i la seva llengua, Franco se'n manifesta sempre com un gran i obert defensor; les seves obres recuperen el passat de la Ribera i en obres com Això és llarg de contar (2004), una de les seves últimes novel·les, dóna testimoni d’una manera de parlar, de veure i de viure a aquesta terra.